Avaluació infraestructures

Formació i coneixement, Gestió d'infraestructures

L’Avaluació d’inversions: Infraestructures urbanes i de transports

Del 6 d’octubre al 3 de novembre, el Col·legi d’Enginyers de Camins i el Col·legi d’Economistes de Catalunya organitzen la 4a edició del curs “Avaluació d’inversions: infraestructures urbanes i de transports”. Adreçada tant a professionals particulars com empreses, la formació està basada en l’anàlisi de casos reals d’avaluacions d’inversions en infraestructures urbanes i de transport, presentades pels professionals que les han desenvolupat per encàrrec tant d’administracions i empreses públiques i privades catalanes, com d’organismes financers de cooperació internacional, com ara el Banc Europeu d’Inversions, el Banc Mundial i el Banc Inter-Americà de Desenvolupament.

Per què cal avaluar els projectes?

Aquests darrers anys s’ha posat en qüestió com s’han utilitzat els recursos públics per construir infraestructures. Molts  comentaristes parlen sovint d’autopistes sense cotxes, trens sense viatgers, aeroports sense avions… Però possiblement els mateixos que es queixen de les males decisions dels polítics defensen projectes que són essencialment polítics o que no han estat prou analitzats.

Sembla que les inversions en infraestructures d’obra civil es poden qüestionar però no les de caire social, en sanitat o ensenyament. Però dins el nostre sector també tenim visions esbiaixades. Algú ha avaluat correctament el famós Corredor Mediterrani ferroviari que sembla que tothom té clar que cal construir, encara que ningú no sap exactament què? L’anàlisi que hi ha sobre la taula, realitzat per un lobby i que incorpora inversions que són impensables en la conjuntura actual i a mitjà termini, és de fiar?

No prejutgem res, simplement diem que cal avaluar correctament tots els grans projectes, de tots els sectors, i aplicar-hi els mateixos criteris.

Hi ha mètodes per fer-ho de manera correcta?

Hi ha una tradició centenària de comparació entre costos i beneficis, però no és fins al desenvolupament de la teoria del benestar i, més concretament, a partir del anys 1970 que es comencen a avaluar les inversions des del punt de vista de la societat en el seu conjunt. Des de llavors, en particular en el sector de les infraestructures de transport, s’ha considerat que l’anàlisi cost-benefici (ACB) socioeconòmica és un element fonamental en les decisions públiques. El problema és que l’ACB s’ha vist sovint com una pràctica burocràtica i s’ha elaborat simplement per justificar decisions ja preses i que sovint obeïen a criteris polítics o d’interessos particulars.

Existeixen, també, mètodes d’avaluació de projectes que permeten presentar al decisor els elements clau per escollir la millor utilització dels recursos públics. L’ACB n’és un element essencial ja que ens permet estimar l’eficiència en l’ús d’aquests recursos, però podem introduir a la presentació, i de manera prou adient, també aquells altres aspectes del projecte vinculats a objectius no inclosos a l’ACB.

Ara bé, la realització dels estudis de factibilitat dels grans projectes és una tasca complexa que exigeix uns coneixements tècnics i econòmics sòlids i que, lluny de poder-se automatitzar, requereix una gran flexibilitat i una bona comprensió de l’entorn en què s’haurà de desenvolupar la inversió.

Qui ha de tenir interès en l’anàlisi cost-benefici?

Un coneixement bàsic de l’ACB i del procés decisional és molt important per a tots els qui intervenen en els processos de planificació, programació i avaluació de projectes, però també dels polítics que han de prendre decisions i que han de copsar bé allò que se’ls presenta per part dels especialistes.

Què aporta el curs sobre avaluació de projectes?

El Col·legi d’Enginyers de Camins de Catalunya, conscient de la manca d’una metodologia coherent i d’aplicació general, va desenvolupar el Manual d’Avaluació d’Inversions en Transport (MAIT) per empènyer les administracions catalanes a millorar les seves decisions inversores en infraestructures, en particular de transport. El MAIT s’ha aplicat en una bona quantitat d’estudis de factibilitat i ha portat al Departament de Territori i Sostenibilitat a elaborar una versió pròpia, el SAIT, inspirat en el Manual, que s’espera que tingui una aplicació sistemàtica en les avaluacions del Departament.

Els cursos que fan conjuntament el Col·legis de Camins i el d’Economistes no consisteixen en explicacions de com es fan les avaluacions, ja que la mecànica és relativament senzilla, sinó que aborden casos concrets i les dificultats conceptuals que apareixen a l’hora de realitzar l’ACB o de tenir en compte objectius que no hi són inclosos. Els professionals amb una certa experiència hi troben respostes a qüestions complexes i els més inexperts agafen una visió molt completa del món de l’avaluació de projectes i de les oportunitats professionals que ofereix. També és interessant per als decisors (presents o futurs) que volen comprendre millor el procés de preparació de las avaluacions de projectes.

Escriu un comentari

1 + 7 =