Foto_post_residus

Residus i medi ambient, Sector

Canvi climàtic i prosperitat

Reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, causants de l’increment de les temperatures, i adaptar les infraestructures bàsiques per fer-les resistents al canvi climàtic són necessitats imperioses.

Per prevenir els impactes més severs del canvi climàtic, la comunitat internacional ha acordat que l’escalfament global s’ha de mantenir per sota dels 2 ºC en relació amb les temperatures preindustrials. Això implica que el món ha de reduir dràsticament les seves emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH). La conferència de les Nacions Unides COP21, que s’ha de celebrar a París a finals d’aquest any, mostrarà fins a quin punt els acords universals necessaris són possibles.

En qualsevol cas, tots els països s’han de preguntar si estan preparats per resistir els efectes del canvi climàtic —en forma d’inundacions i sequeres més freqüents i intenses, pujada del nivell del mar o degradació dels ecosistemes que suporten la vida— i gestionar els riscos que se’n deriven, com ara la fallida de les collites agrícoles, el col·lapse d’infraestructures o grans incendis forestals. Cal tenir en compte que les emissions de GEH estan associades –i en són un indicador avantatjat– a altres problemes ambientals de primera magnitud com són, per exemple: ineficiència en l’ús dels recursos i de l’energia, contaminació de l’aire local (partícules, ozó troposfèric, etc.), urbanització o gestió dels boscos insostenibles, o pèrdua de sòl fèrtil.

Sinergies i beneficis
A més, a Europa, la substitució de combustibles fòssils, responsables de més del 80% de les emissions de GEH i en bona part importats, millora la seguretat en el subministrament, la balança de pagaments i l’ocupació. La nova Comissió Europea ha reafirmat la prevenció del canvi climàtic com una de les seves prioritats estratègiques. Les sinergies esmentades fan que l’esforç inversor que comporta el control del canvi climàtic pugui tenir uns retorns socioeconòmics alts a curt termini, a banda de prevenir danys catastròfics futurs. Aquesta és la base de la denominada economia baixa en carboni, que integra àmbits d’activitat intensius en coneixement i amb un fort potencial de creixement, com ara:
• Aprofitament de la biomassa i fertilització orgànica (bioeconomia).
• Gestió sostenible de residus (economia circular).
• Eficiència hídrica i reutilització de l’aigua.
• Eficiència energètica, energies renovables, energia distribuïda, microxarxes energètiques.
• Captura i emmagatzematge o aprofitament del carboni.

Per assolir els cobeneficis esperats, les inversions públiques i les privades induïdes per l’acció pública han d’aportar valor per a la societat en forma de triple dividend, ambiental, econòmic i social. Aquesta avaluació ha de ser en el centre dels processos de decisió i garantir que els interessos privats s’alineïn amb els col·lectius. El control del canvi climàtic genera moltes oportunitats globals per a l’enginyeria en la planificació, avaluació, disseny, construcció i explotació de solucions baixes en carboni i en la protecció i manteniment de les infraestructures bàsiques. Calen professionals amb pensament sistèmic, visió a llarg termini, integradors de sinergies per crear valor i capaços de modelitzar escenaris a partir de condicionaments que no han existit fins ara i de noves dades que no responen a les sèries històriques.

Conscient d’aquest repte, el Col·legi d’Enginyers de Camins ha programat un curs titulat Canvi climàtic: introducció i noves oportunitats laborals. Si el curs té una bona resposta, se’n podran plantejar d’altres que abordin temes específics en profunditat. El futur ja no és com solia ser. La nostra professió ha d’estar preparada per aportar les solucions que la societat necessita i contribuir a la prosperitat global.

Escriu un comentari

9 + 2 =