Com seran els trens del futur? Com es gestionaran? Quines solucions energètiques faran servir? Cap a on evolucionarà el sector ferroviari d’ara fins el 2050? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals el projecte LivingRail prova de donar resposta, o si més no, de definir gràcies a les seves propostes encarades a aconseguir un sector ferroviari més net i eficient en l’Europa del futur.
LivingRail és un projecte de recerca emmarcat dins del 7è Programa Marc de la Unió Europea amb l’objectiu d’elaborar una visió de futur pel sector ferroviari de cara a l’any 2050. Ha volgut promoure el debat entre experts i indústria del sector les pautes del que ha de ser un model de transport més sostenible econòmicament i ambiental per d’aquí a poc més de tres dècades.
Aquesta visió, que engloba tant el transport de mercaderies com el de passatgers, la llarga distància i el transport local i regional, posa de manifest que el ferrocarril electrificat encara ha de tenir un paper cabdal en el conjunt de les infraestructures de transport.
Com a fita principal, la Visió de LivingRail aspira a aconseguir un sector ferroviari eficient que compleixi amb els objectius estratègics del Llibre Blanc del transport de la Comissió Europea. Bàsicament, s’estableix un 50% de quota modal en viatges de passatgers de mitjana distància i un 50% en mercaderies transportades en ferrocarril dins del territori europeu.
El segon objectiu del projecte és proposar un full de ruta -“roadmap”-, a base d’accions concretes que possibilitin que la visió per al 2050 es faci realitat. Aquest inclou actuacions en els serveis –que hi hagi més eficiència i més focalització en les necessitats de l’usuari-; en la infraestructura –que ha de ser interoperable i amb estàndards i normatives comunes arreu d’Europa-; en la legislació –harmonitzada a nivell Europeu, i que el mercat s’obri a major competència allà on hi hagi prou demanda-; en el planejament dels projectes –que s’integrin els planejaments urbanístics, la política territorial i la política de transports a la vegada- i en la governança –que es coordinin les polítiques entre els sectors i entre els diferents estaments de decisió: l’Europeu, el dels Estats Membres i el de les regions i ciutats.
El projecte conclou que cal que s’actuï en totes les dimensions possibles alhora. No n’hi ha prou amb augmentar la velocitat a la xarxa i apostar per l’alta velocitat, o amb reduir els costos baixant les tarifes, perquè sense un enfocament integrat l’impacte d’aquestes polítiques individualment a nivell europeu és insuficient per aconseguir que les quotes modals arribin als objectius que la Unió Europea marca pel 2050.
Un projecte de llarga durada
El LivingRail també recull entorn de 80 bones pràctiques existents actualment a Europa que posen de manifest el valor afegit que té el sector ferroviari, però que a la vegada deixen clars els principals reptes que afronta, com l’automatització dels cotxes o l’ús de carburants més nets i eficients en el sector de la carretera i l’aviació.
El projecte culmina amb la presentació i el debat de la Visió 2050, fruït d’un procés que s’ha fet des de 2012. Al llarg de 3 anys s’han organitzat tallers de treball especialitzats amb operadors ferroviaris, gestors d’infraestructura, legisladors, associacions d’usuaris, centres de recerca, etc., i en ells hi ha participat empreses del sector com Renfe, Adif, NTV, SNCF, Thalys i Deutsche Bahn.
La coordinació del projecte ha anat a càrrec de l’Institut Fraunhoffer ISI de Karlsruhe i com a socis científics hi participen MCRIT Barcelona, TRT Milan, i la Universitat de Birmingham. SIEMENS i les associacions en pro del ferrocarril Allianz pro Schiene (Alemanya), RTCA (Àustria) i SZZ (Croàcia) han aportat el seu coneixement del mercat.
