Berlín, Londres, Barcelona… són algunes de les ciutats que en els darrers anys estan experimentant amb molta força processos de gentrificació, un fenomen urbanístic i social desconegut fa només un temps per a la gran majoria però que avui en dia s’està incorporant en el nostre vocabulari.
Però què és exactament la gentrificació? Doncs es tracta del procés de canvi que pateixen les ciutats, sobretot les més grans, quan als barris populars i més barats comença a instal·lar-s’hi gent amb un poder adquisitiu més alt. Això fa que s’iniciï un període de restauració i millora dels carrers i dels edificis de manera que augmenta el valor i el preu a la zona, tant a nivell immobiliari com a nivell de comerços, restaurants i serveis en general. Aquestes modificacions urbanístiques a més, provoquen una completa transformació social, cultural i econòmica que canvia d’arrel el teixit del barri en el qual es produeix el fenomen.
I precisament és això el que està passant de forma generalitzada a ciutats d’arreu del món com ara Londres o Berlin, on àrees que abans eren industrials o/i marginals, s’estan reconvertint completament fins al punt d’esdevenir els centres neuràlgics de moda per tot allò que faci referència a la cultura, l’art, l’educació i les tendències.
A Londres, per exemple, les zones històricament treballadores de l’est s’estan reconvertint en els barris de moda per als londinencs benestants i això està afavorint la construcció de promocions immobiliàries de luxe de forma progressiva. Un cas similar s’està produint a Berlín, on en els últims vint anys i des de la caiguda del mur, s’ha passat d’una divisió de la ciutat en dues parts oposades, a la gentrificació massiva als districtes de Prenzlauer Berg i Kreuzkölln, la zona que delimita l’antiga frontera virtual dels districtes de Kreuzberg i Neukölln.
Aquí a Catalunya, la gentrificació fa temps que es fa notar en diferents barris de Barcelona. Malgrat les queixes dels veïns i d’altres ciutadans, barris com el Born, el Raval, el Gòtic o la Barceloneta s’han convertit en els epicentres d’aquest fenomen tan actual a nivell mundial. Sovint, aquest procés es barreja també amb la denominada “turistificació”, un concepte que pretén explicar com de forma gradual algunes parts de les ciutats s’omplen massivament de turistes. Una massificació que porta a modificar completament la fisonomia de la zona en clau econòmica, fins al punt d’afavorir l’aparició de bars, clubs i comerços destinats als forasters, fet que provoca també l’encariment exponencial dels preus al barri.
El per què de la gentrificació
L’origen de la paraula gentrificació es remunta als anys seixanta, quan la seva autora, la sociòloga marxista Ruth Glass, la va utilitzar, l’any 1964, per explicar el què estava passant a Londres amb l’invasió per part de les classes mitjanes al centre de la ciutat, deixant a la població més marginal fora del que havia estat fins al moment el seu hàbitat natural.
Des de llavors, ni el terme gentrificació ni el fenomen al qual va associat han parat de córrer com l’escuma. El creixement massiu de les grans ciutats, de forma més o menys ordenada, i els interessos del sector immobiliari i de la construcció, han estat algunes de les claus a les quals els experts apunten per explicar el per què d’aquesta gentrificació generalitzada arreu del món.
Segons el geògraf escocès Neil Smith arriba un moment en el qual —ja sigui per la saturació de les construccions o de l’espai als afores de ciutats, ja sigui per un canvi d’estratègia empresarial— determinades zones degradades de les urbs es converteixen en àrees de potencial econòmic immobiliari enormes i de manera intencionada inversors i promotors impulsen un procés de gentrificació per tal d’aconseguir un rendiment econòmic.
Aquesta però, no és l’única via a la qual apunten els experts en la matèria. Cada vegada són més les veus que asseguren que bona part d’aquest procés estaria provocat pel fet que les economies de les ciutats estan derivant cap als serveis i els negocis i això comporta un augment de professionals en aquest sector que s’integren de forma ràpida a les noves classes mitjanes. Unes classes mitjanes de perfil progressista que valoren viure en un entorn urbà on l’oci i el consum estan a un cop de pedra i que per això aposten per instal·lar-se en els barris més cèntrics o a les zones que fins ara es consideraven més undergrounds.
Retroenllaços per aquesta entrada