L’entrevistem assegut en una de les cadires de cartró que van fer servir per rodar l’espot ‘Envàs, on vas?’ amb la ja famosa cantarella de les The Mamzelles. Diplomat en Ciències Empresarials, Josep Maria Tost compagina la seva tasca com a director de l’Agència de Residus de Catalunya amb l’alcaldia del municipi de Riudecanyes, al Baix Camp, on va néixer fa 43 anys. Promou els avantatges d’una economia circular en què els residus tornen a ser matèries primeres.
Any nou, campanya nova de l’Agència de Residus de Catalunya.
Cada any els catalans llencem 250.000 tones de menjar: la fruita que se t’ha fet malbé a la nevera, el iogurt que se t’ha caducat, el pot de conserva que es queda obert i a mitges… Són 35 quilos per persona i any que van directament a la brossa. Tu com compres? Vas amb una llista? O ho fas per internet?
Quina és la millor opció?
Hem treballat amb TV3 una sèrie que s’inclou dins de la campanya “Gent de profit”. Són uns 13 capítols de 20 minuts on un famós ens explica com gestiona la seva cuina i el seu rebost. El que volem és que la gent prengui consciència d’aquest problema.
Com la campanya Envàs, on vas?…
Sí, aquella va ser una campanya especial i d’impacte que va provocar que per primera vegada les colles d’amics o les famílies parlessin de residus tot sopant.
També va ser polèmica…
El contenidor groc el gestiona Ecoembes, que és l’agrupació de fabricants i envasadors (Coca-Cola, Vichy…), la qual paga als Ajuntaments un percentatge segons els materials que recull. A més puresa (és a dir, com més envasos recullin i no altres tipus de materials no envàs) més rebran els Ajuntaments i més hi guanyarem tots. El que volíem era que la gent que ja reciclava es preguntés si ho feia bé, que es qüestionés els seus hàbits personals.
Ho estem fent bé?
A Catalunya ompliríem 12 vegades l’any el Camp Nou amb els nostres residus, i això que cadascú genera de mitjana un 17% menys de residus que fa cinc anys.
Què passarà ara que diuen que sortim de la crisi? Tornarem a generar molts més residus?
Hem d’aconseguir que l’economia es recuperi, però sense augmentar la quantitat de residus, minimitzar el que va a l’abocador i no llençar res que tingui un valor.
Quina quantitat de residus reciclem?
Per ara, ens trobem dins de la mitjana europea, que és el 40%, però hem de ser capaços de jugar a primera divisió, i per això l’objectiu és arribar a reciclar el 60% dels residus l’any 2020. I això fa necessari impulsar el concepte d’economia circular.
En què consisteix?
És el model que persegueixen els nous plans directors PRECAT 20 i PINFRECAT 20. El que busca l’economia circular és, en certa manera, crear cicles tancats residus-recurs on tot s’aprofi ti, com a la natura, en tota l’economia, a nivell global i també local. Integrar empreses en línia, de manera que el que per a una sigui un residu per a una altra sigui una oportunitat.
Com passa amb la roba de segona mà?
De les 140.000 tones de residus tèxtils que es van generar el 2013 a Catalunya només se’n va gestionar un 8% a través de Roba Amiga i altres associacions. La que és bona va a mercats de segona mà; la resta s’utilitza en la indústria de l’automoció per produir borra aïllant. Són xifres que demostren que encara estem lluny de països del nord d’Europa, com Alemanya o els Països Baixos, però hi arribarem.
Quin altre repte hi ha a la llista?
A Catalunya generem de 25.000 a 30.000 tones d’oli de cuina que se’n van pràcticament totes per l’aigüera, i tot i que alguns restaurants sí que el recullen, la majoria dels particulars no ho fa. I per això farem un pla específic.
Les smart cities són una realitat. ¿Com canviarà aquest fet la recollida de residus?
La recollida de residus es planifica encara utilitzant sistemes i protocols de fa 20 anys, i això es modificarà. Tindrem sensors per evitar fer viatges en va, GPS per veure per on han circulat els camions i enviar una incidència al moment, possibilitat de fer la gestió en temps real…
Es potenciarà l’ús d’àrids reciclats en la construcció?
Farem tot un seguit de canvis per aprofitar la capacitat exemplifi cadora de l’Administració. En aquest marc, l’ús d’àrid reciclat en obra pública serà prioritari. Ens comprometen, a més, a elaborar la documentació tècnica que cal per garantir i facilitar l’ús d’aquest tipus de material.
I quin serà el paper dels enginyers de Camins?
Avui en dia podem presumir d’instal·lacions i de tecnologia catalana, a les quals han contribuït enginyers, arquitectes i consultors. L’Agència de Residus de Catalunya vol col·laborar amb sectors amb recorregut d’idees, tal i com han demostrat els enginyers de Camins en els últims 30 o 40 anys. L’esforç de tots plegats, ens locals i sector privat aquests darrers 20 anys, des de la promulgació per part del conseller Vilalta de la llei 6/1993, reguladora dels residus, ens ha situat en una perspectiva internacional de primer ordre. Som un referent, i aquesta oportunitat l’hem de saber valorar.
