L’enginyer de camins i president de Banco Caminos explica com l’entitat que presideix des de fa 13 anys ha fet front a la crisi econòmica, a més de valorar l’actualitat de les finances i la relació que s’estableix entre el sector i els enginyers de camins.
L’any 2012 es va comentar que Banco Caminos s’havia revaloritzat amb la crisi, segueix sent així?
Afortunadament, sembla que Banco Caminos va encertar en la política de prudència respecte el que ha passat aquests anys, incloent el 2012, 2013 i, possiblement, el 2014, incrementant els seus passius i aconseguint els objectius prefixats any rere any. Han estat uns anys molt durs en els que ens hem vist obligats a una dedicació profunda per tal d’ajudar el màxim possible a aquells clients que s’han vist afectats directament per la crisi.
Sincerament, em satisfà que des de fa 35 anys -24 maig de 1979-, quan vam iniciar el nostre camí, hem anat incrementant plantilla i, per tant, col·laborant de forma contínua en el desenvolupament del nostre país.
Quin era el valor de les seves accions l’any 2008 i quin és el valor en l’actualitat?
Possiblement, pel que he comentat anteriorment sobre la política de prudència, l’atenció al client, la professionalitat i, per què no, la dedicació a la feina de les persones que exerceixen al banc han aconseguit que l’entitat vagi creixent de forma positiva. D’un valor de X a l’inici, s’ha passat a un valor actualitzat de X al juny de 2014.
Què haurien d’haver fet els altres bancs?
Aquesta pregunta no em competeix a mi contestar-la. Sincerament, penso que la major part de les entitats han actuat intentant créixer de forma positiva, però les circumstàncies del vent, del temps i dels obstacles han impedit que moltes aconsegueixin superar les situacions imprevistes.
Abans l’entitat era Caja Caminos, per què el canvi?
La idea primària de la constitució de l’entitat era obtenir una llicència de banc privat, però la no existència d’aquesta figura, van fer que comencéssim pel més semblant amb les limitacions de llavors. La caixa va anar creixent i adaptant-se el millor possible a les sol·licituds dels clients, el que va comportar que, en un moment determinat, passés a ser banc.
Vostè també ha estat professor, què n’opina de les finances com a sortida laboral per als enginyers de camins?
Una de les definicions que, en general, més m’agrada d’enginyer és home amb enginy. Repeteixo, què és un enginyer? És un home amb enginy, i, si a aquesta qualitat se li afegeixen algunes més, es poden aconseguir resultats importants, fins i tot espectaculars. Entre aquestes qualitats no s’exclouen la de finances ni d’altres que de vegades ens sorprenen.
Diuen que els enginyers de camins destaquen en finances perquè al llarg de la carrera han desenvolupat una gran capacitat d’abstracció, què n’opina?
Com he dit abans, calen algunes qualitats com l’abstracció que, en combinar-la amb d’altres, pot ser resultat d’un còctel molt agradable. No ens oblidem que abans de servir alguna cosa convé provar-la, no fos cas que haguem de sortir corrents.
Hi ha atur en el món de la construcció, també en el de les finances?
Quan una crisi és tan impressionant com la de la demanda de 1929 o la financera del 2007 hi ha poquíssims sectors que no es veuen afectats. Possiblement, una de les diferències més importants sigui l’aparició dels EREs i pactes laborals empresarials, cosa que comportaria un estudi més profund, però, atès que el xoc de front ha estat la construcció, és probable que no hi hagi dubte en què l’efecte en l’ocupació produït per la crisi ha estat molt superior al de les finances.
Què hauria pogut fer el sector financer durant la crisi per evitar que fos tan dura? I els enginyers de camins?
Molta gent diu que hi ha diners però no la quantitat que hauria d’haver-hi, i que aquesta suma s’ha quedat submergida i solidificada en maons inactius.
Jo diria que cal un nou pla que aporti diners per a la inversió, diners importants i continuats durant alguns anys, dedicats íntegrament a sanitat, productes industrials, etc. Caldria posar en marxa, una altra vegada, productes necessaris i desitjables, un impuls que donés vida als ciutadans del món.
Com veu el futur de l’obra pública?
En la resposta anterior he d’incloure també l’obra pública, que entenc com una visió àmplia que inclou tot allò que suposa una millora en el trasllat del ciutadà i el moviment de la humanitat, així com un progrés en la viabilitat i comoditat del seu tracte com a ésser humà en qualsevol tipus de transport.
I el de la construcció?
Crec que la construcció té un gran camí de futur que va unit a l’evolució de la humanitat. Aquest desenvolupament ens portarà a l’aparició de noves formes i diferents usos dels temps que forçaran a una contínua renovació dels espais habitables.
Algun consell per a que els lectors aconsegueixin més rendibilitat per als seus estalvis?
El primer de tots és anar a Banco Caminos, on un elenc de professionals, la missió dels quals és ajudar, intentarà entendre al client i convertir-lo en amic de l’entitat perquè es trobi a gust i vegi que l’objectiu del que l’atengui no és aconseguir un bo a costa seva.
S’estabilitzaran els preus dels pisos?
Aquesta pregunta em recorda a Cambó, si la meva memòria no falla, qui va dir que hi ha dues maneres segures d’arribar al desastre: una, demanar l’impossible; una altra, retardar l’inevitable. Crec que la varietat dels condicionants que componen el preu d’un habitatge al llarg dels temps fa difícil contestar aquesta pregunta, més pròpia d’un endeví que d’un professional.
Les petites i mitjanes empreses asseguren que segueixen passant dificultats per aconseguir crèdits. Creu que és així? Canviarà?
Tal com estan les coses crec que no és fàcil aconseguir un crèdit, no tant per les entitats financeres sinó pel client, que no s’atreveix a abordar el futur, però això canviarà, efectivament ho farà. Al principi, suaument; més tard, de forma normal; i després, com sempre, amb desig i il·lusió.
Vostè és català però ha passat molt temps a Madrid, què opina de la relació entre les dues comunitats?
Jo sóc un gran amant de Catalunya i sempre que em pregunten dic que sóc nascut a Granollers, amant de Barcelona, amant de Catalunya, amant d’Espanya i amant del món, aquest món meravellós en què ens trobem i del que, sincerament, em sento ciutadà.
Què caldria millorar en el sector acadèmic per garantir més oportunitats laborals?
La pluralitat d’ensenyaments i d’oportunitats.
