El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya ha emès una nota informativa que fa referència a la privatització parcial d’Aena Aeropuertos i que és fruit de la reflexió entre els experts que formen part de la Comissió de Gestió d’Infraestructures. El text és el següent:
Davant el procés de privatització parcial d’Aena Aeropuertos, responsable de la gestió de les infraestructures aeroportuàries pertanyents a l’antic AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea), que promou el Govern de l’Estat a través del Ministeri de Foment, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports a Catalunya considera que:
- Cal posar en valor la importància estratègica del sector aeroportuari a Espanya, el segon país turístic mundial. Aquest fet contribueix a posicionar Aena Aeropuertos com el primer operador mundial en nombre de passatgers que utilitzen les seves instal·lacions (200 milions de persones / any).
- La privatització parcial afecta tant les infraestructures que Aena Aeropuertos gestiona a Espanya (46 instal·lacions i 2 heliports) com les que gestiona, directa o indirectament, a la resta del món (15 aeroports).
- La privatització d’Aena Aeropuertos es limita a la venda del 49% del seu capital, amb uns accionistes de referència que disposaran d’un 21% del capital i la resta (fins a un 28%) que sortirà a Borsa.
En base a aquests fets:
- Del model que proposa el Ministeri de Foment per a la privatització parcial d’Aena Aeropuertos es pot deduir que tan sols hi ha interès en trobar socis financers. La selecció del “nucli dur” de l’adjudicació de la venda s’ha fet en base a criteris econòmics, segons les bases, relegant el criteri de l’experiència en la gestió aeroportuària a un segon terme.
- Les grans inversions en infraestructura aeroportuària ja han estat realitzades, raó per la qual l’Executiu busca obtenir fonamentalment un retorn econòmic a curt termini de les mateixes i els inversors financers uns fluxos monetaris positius i recurrents en un sector amb poc risc i amb demanda assegurada.
- La privatització no preveu potenciar la necessària competència entre aeroports, ja que el procés no s’acompanya d’una liberalització de les tarifes aeroportuàries ni introdueix factors que incentivin la gestió individualitzada de les instal·lacions.
- En aquest marc, els inversors privats tampoc tindran interès en una competència interna sinó en la maximització del benefici. Aquest objectiu segurament s’assolirà reduint les despeses per davant de promoure l’increment del tràfic via competència interna. Això suposarà que el major risc per a la seva continuïtat (o pèrdua de prestacions) el tindran els aeroports més petits (amb menys trànsit) de la Península i els situats en una mateixa àrea geogràfica i pròxims entre sí.
- Així mateix, preveiem que els inversors privats orientaran l’estratègia d’Aena Aeropuertos a l’increment del negoci fora d’Espanya (aprofitant el know-how i el múscul financer) en operacions de compra o gestió de nous aeroports i probablement gestionaran amb més eficàcia les possibilitats urbanístiques que tenen alguns aeroports en els terrenys que posseeixen, atès el potencial d’obtenir un millor rendiment.
Per tant, creiem que la privatització parcial d’Aena Aeropuertos no canvia el model actual de l’organització en xarxa en front a una organització més descentralitzada o en concessions. Només introdueix nous accionistes que intentaran -lògicament- rendibilitzar la inversió realitzada.
Tot i que a curt termini la privatització parcial no suposarà canvis importants, a mig termini és molt probable la reducció de les prestacions en els aeroports peninsulars redundants o més petits (afectats també per l’avanç de la xarxa ferroviària d’alta velocitat) i pot suposar un increment de les inversions adreçades a l’activitat internacional d’Aena Aeropuertos.
A més el repartiment 51% capital públic, 49% capital privat pot capgirar-se en el futur, perdent el Ministeri de Foment la capacitat de decisió en un sector estratègic a Espanya.
