Sector

La història de l’enginyer Josep Juan Rossell: creuar l’oceà als 48 anys

S’autodefineix com “de la vella guàrdia”, però no dubta a actualitzar els seus coneixements tan informàtics, com d’idiomes o de la seva mateixa professió per assumir nous reptes professionals. És el cas de Josep Juan Rossell, que amb 48 anys va rebre una proposta per anar a treballar a Nova York i no va dubtar ni un segon a començar una nova vida a l’altra banda de l’oceà.

Titulat el 1987, moment en què es van adjudicar els Jocs Olímpics del 92 a Barcelona, als 29 anys en Josep ja havia inaugurat el seu primer tram d’autopista urbana, amb dos ponts per sobre de la Diagonal i un per sota de la carretera de Collblanc. Era l’època de la “febre olímpica”, la feina no faltava i Barcelona era el lloc on calia ser.

Fins al moment de la proposta, en Josep havia treballat bàsicament per a dues constructores: COMSA i OHL on ja portava 12 anys. Havia estat cap de producció, cap d’obra i cap de grup d’obres, i havia executat tot tipus de projectes d’enginyeria civil: carreteres, ferrocarrils, depuradores d’aigües residuals, obres marítimes, ponts… Més concretament, però, també tenia experiència en l’execució de túnels i havia participat “de manera activa” en la construcció d’alguns trams de la línia 9 del metro de Barcelona, en la prolongació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Terrassa i en el nou túnel de Viella.

Aquesta experiència va ser precisament la que li va valer la trucada en la qual li proposaven ser el Tunnel Project Manager del nou sifó per al subministrament d’aigua des de Brooklyn fins a Staten Island, que s’acabava d’adjudicar a OHL. En Josep, amb tres filles d’11, 15 i 18 anys en aquell moment, es va apuntar a classes d’anglès per millorar el seu nivell —“que no és que fos baix, és que era ínfim”— i es va submergir en l’oceà de la burocràcia americana. El recolzament d’una empresa com OHL, amb determinació d’expansió internacional, va facilitar tots els tràmits. Ara li agradaria quedar-se als Estats Units fins a la jubilació —“que penso gaudir a Catalunya”—, però és conscient que haurà d’anar on l’empresa tingui els projectes. Per sort, afegeix, “un cop has sortit del rovell de l’ou, res no et fa por”.

Escriu un comentari

6 + 1 =