Sector

Josep M. Albaigès, la saviesa que sorgeix de les paraules

Fotografia de Pedro Madueño. Font: LaVanguardia.es

Fotografia de Pedro Madueño. Font: LaVanguardia.es

El passat 18 de març ens va deixar Josep M. Albaigès i Olivart (1940), també conegut com JMAiO, l’enginyer de camins que va decidir dedicar la seva vida a la ciència i a les lletres a parts iguals. Qui el va conèixer profundament el descriu com un veritable pioner de la fusió entre aquestes dues disciplines, no és d’estranyar que se l’hagi arribat a considerar un Homo Universalis com en el seu moment es va fer amb Leonardo Da Vinci.

La seva faceta més científica, que va alimentar estudiant enginyeria de camins i ciències econòmiques, el va portar a dedicar-se al sector de la construcció i la immobiliària, sobretot al disseny d’obres hidràuliques, aparcaments, autopistes i edificis de gran alçada. Ben aviat però, la seva passió per la paraula el va conduir a enfocar la seva trajectòria cap a l’àmbit de la llengua, sobretot centrant-se en els estudis històrics i onomàstics.

Josep M. Albaigès és autor d’obres tan diverses que es fa difícil creure que han sortit de la mateixa ploma: novel·les, monografies i llibres sobre matemàtiques, diccionaris i llibres d’onomàstica, estudis monogràfics i llibres sobre la història de Juneda, el seu poble natal.  També ha difós el seu aprenentatge com a dirigent empresarial, i ha dedicat dos llibres a l’estudi de la ment humana.

Ens quedem amb una frase que ell mateix va dir en una entrevista: “de las palabras surge todo”. Albaigès va voler contribuir a ampliar el coneixement en tots aquells àmbits que l’apassionaven, la paraula va ser el camí que el va permetre canalitzar tot el coneixement que va voler compartir, avançant, com va dir Màrius Serra en el seu comiat, per múltiples recorreguts del dret i del revés.

Ens ha deixat “l’enginyer enginyós de camins”, però perdura tota una estela de passió i saviesa compartida.

 

Escriu un comentari

9 + 3 =