Xavier Martí, candidat a degà per la candidatura Martí-Diéguez en les pròximes eleccions al Col·legi d’Enginyers de Camins a Catalunya, ens ha respost un qüestionari per explicar com pensen ell i el seu equip i com afrontarien els principals reptes al capdavant del Col·legi.
Per començar, ens agradaria que es presentés amb una frase que el defineixi i amb tres adjectius que consideri que s’ajusten a la seva persona.
Sóc un enginyer de camins amb experiència tant en els sectors tradicionals com en altres sectors on el nostre col·lectiu pot aportar moltes coses. Aquesta experiència i la meva preparació en l’àmbit econòmic i financer m’han permès una visió molt oberta del món laboral i empresarial.
Em veig una persona dialogant, rigorosa i compromesa.
Què l’ha decidit a liderar una candidatura al Col·legi?
Des que em vaig col·legiar, en acabar la carrera, he participat en les activitats col·legials i, en els darrers temps, he estat participant de manera activa en la Comissió de Residus i organitzant un Curs d’Energies Renovables. Aquest lligam ha fet que vegi les possibilitats que té per als enginyers de camins pertànyer a un Col·legi com el nostre, però també el fet que pocs utilitzen els seus serveis. Això m’ha fet reflexionar sobre el que ens falta perquè el Col·legi pugui ser el Col·legi de tots.
La difícil situació actual i trobar un equip compromès i molt preparat, amb ganes de construir un Col·legi per a tots, m’ha impulsat a liderar una Candidatura.
Destaqui tres trets característics de l’equip que l’acompanya en la candidatura.
Formem un equip molt preparat, compromès, inconformista i valent. Som una candidatura que representa la realitat del nostre col·lectiu (l’escola i el món laboral, emprenedors i assalariats, enginyers sèniors i júniors, ocupats i en atur, així com de gènere) i, per tant, quin millor equip pot conèixer els problemes i reptes als quals s’enfronten els enginyers de camins en aquests moments que un equip plural com el nostre.
Quin diagnòstic fa de la situació actual del Col·legi a Catalunya?
Estem en un moment molt delicat, amb temes molt importants sobre la taula:
- Alta taxa d’atur del col·lectiu
- Forta davallada dels ingressos i per tant dificultats de finançament del conjunt de serveis que cal donar als Col·legiats
- Homologació del títol Enginyer de Camins especialment per exercir a l’exterior
- Disminució del nombre de col·legiats (bé perquè estan a l’atur, bé perquè han marxat a treballar fora, bé perquè no ho consideren necessari i han volgut estalviar-se la quota)
- Al Col·legi li falta trobar allò que el faci atractiu per a tots els enginyers de camins
Ens agradaria que destaqués els que són per a vostè els tres principals reptes que té el col·legi en els pròxims 4 anys.
- Per a nosaltres la primera prioritat és donar suport a l’ocupació i reduir la taxa d’atur.
- Aconseguir ser el Col·legi de tots els enginyers de camins i ampliar l’oferta de Serveis en un moment de crisi econòmica.
- Homologació del títol d’Enginyer de Camins (a part de l’homologació directa a l’estranger, també que s’acrediti l’equivalència del títol a Màster segons el Pla Bolonya).
Quines mesures proposa per assolir amb èxit aquests reptes?
Pel que fa a la reducció de la taxa d’atur, treballarem en l’ajut a la recerca de noves oportunitats laborals, implementant un Servei personalitzat de Carrera Professional, ajuts a la formació per millorar els coneixements i les habilitats, millorarem la Borsa de Treball i realitzarem accions per afavorir el Networking. També donarem suport a l’emprenedoria i ajudarem a la recerca de feina a l’estranger.
Respecte als Serveis, crearem una oferta de serveis plural, interessant i atractiva per a tots, buscant col·laborar en alguns d’ells amb altres col·lectius per obtenir millors condicions i apropant-los a les delegacions provincials.
Sobre l’Homologació del títol d’Enginyer de Camins com a Màster en Enginyeria Civil, recolzar la feina que s’està fent tant des de la Seu Nacional i de l’Escola com des d’altres col·lectius d’Enginyers que estan en la mateixa situació que nosaltres (Industrials, Telecomunicacions, Agrònoms, etc.).
Voldríem que destaqués, al seu criteri, quin és el servei més innovador de la seva proposta i per què.
La principal innovació és la nova manera de fer les coses que volem impulsar. Volem un col·legi participatiu, obert a tothom i amb veu a dins de la societat, oferint els Serveis que demanen els enginyers de camins, amb un nou model de relació amb l’Escola que ens permeti anticipar-nos als canvis en el món laboral.
Ens comprometem a fer enquestes als col·legiats amb certa periodicitat per conèixer les seves necessitats i avaluar si el Col·legi està treballant en la línia que requereixen.
Per a vostè, quina és la millor iniciativa que s’ha dut a terme al Col·legi en els darrers quatre anys?
Dues iniciatives interessants i a les que volem donar continuïtat són l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria per avalar l’experiència dels nostres professionals a nivell internacional i el sistema de suport als joves emprenedors “Mentoring Camins” que tot just està començant a arrencar.
En la seva candidatura hi ha persones que han participat en els darrers anys de la Junta de la Demarcació, com és el cas de Carme Deulofeu . Vostè aposta per una tasca continuista o per un trencament?
No es tracta de ser continuista ni trencador, sinó d’adequar-se a una nova realitat canviant amb noves propostes per a un Col·legi que impulsi l’activitat social i professional dels Enginyers de Camins.
Nosaltres creiem que en aquests temps de forts canvis a la societat i en els aspectes relacionats amb la professió, cal una revisió profunda dels principis de funcionament del Col·legi. Cal que tinguem una actitud activa que ens permeti anticipar-nos als esdeveniments, que sortim a buscar els ingressos necessaris per donar els serveis que demanden els nostres col·legiats.
En els darrers anys, el problema més greu que estan patint els enginyers i enginyeres de camins és l’alta taxa d’atur. Què proposa fer o què creu que es pot fer des del Col·legi per millorar aquesta situació?
La taxa d’atur actual és conseqüència fonamentalment d’una crisi econòmica molt profunda però s’ha agreujat amb la forma d’entendre la professió d’Enginyer de Camins. L’Enginyeria civil a Espanya era, i encara és, una singularitat al món i, corporativament, creiem que seguirà essent així. Ara és el moment de fer dos tipus d’actuacions:
1. Per una banda actuacions urgents a curt termini per tal de reduir la taxa d’atur existent en aquest moment al nostre col·lectiu:
- Impulsant totes les actuacions incloses en el nostre Programa per millorar l’ocupació del col·lectiu.
- Defensant la necessitat d’incrementar les inversions públiques en infraestructures com una eina de sortir de la crisi econòmica general.
- Obrint el col·lectiu a noves activitats on fins ara eren solament testimonials, com la gestió de residus, la logística, la gestió empresarial, consultoria estratègica, finances, etc.
- Afavorint la internacionalització dels nostres enginyers.
- Afavorir l’emprenedoria, ajudant aquells companys que tenen bones idees i estan disposats a tirar-les endavant.
2. D’altra banda impulsar un gran debat, en el que participi també l’Escola, per tal de redefinir la nostra professió amb criteris més semblants als enginyers civils d’arreu del món.
Considera que la percepció del prestigi dels professionals de l’enginyeria de camins, per part de la societat catalana, ha caigut en els darrers anys? Si és així, a què ho atribueix? Com proposa treballar per incrementar la reputació professional dels companys i companyes?
Nosaltres considerem que el prestigi dels professionals en l’àmbit individual es manté en una elevada estima. És cert que la societat percep que una part important de la culpa de la situació de crisi econòmica li correspon a les empreses constructores immobiliàries, sense fer massa distinció entre unes i altres. Aquesta situació afecta lògicament al col·lectiu dels Enginyers de Camins que normalment treballen i viuen d’aquestes empreses.
És per això que cal reconèixer els errors de planificació d’infraestructures que s’han produït als darrers anys, cal fer l’esforç d’explicar millor quina és la nostra tasca en tot aquest procés i cal reivindicar el pes necessari dels tècnics a dins de les Administracions (actualment hi ha una forta dependència de les estructures tècniques de les estructures polítiques de les Administracions).
D’altra banda proposem la potenciació del paper de les Comissions Sectorials que han de ser la veu del Col·lectiu als mitjans de comunicació, participant en el debat que es pugui generar en temes d’Infraestructures, d’urbanisme, el Medi Ambient i d’altres temes com la logística, les smart cities i les energies. És important que els mitjans ens considerin el referent per respondre a les qüestions d’aquests sectors.
En els darrers anys, un dels aspectes claus en la vida del Col·legial ha estat la dràstica caiguda dels ingressos, per una forta dependència dels visats. Quines propostes té per millorar els ingressos del Col·legi? Quines serien les prioritats del seu equip en la gestió dels recursos econòmics?
Des del punt de vista d’incrementar els ingressos del Col·legi a Catalunya, proposem les següents mesures:
- Reforçar la campanya de captació de patrocinadors engegada per la Junta actual.
- Optimització de les instal·lacions del Col·legi, mitjançant una política comercial més forta per tal de llogar les diferents sales que el Col·legi té disponibles i que tenen un baix coeficient d’aprofitament.
- Campanya de captació de nous col·legiats, intentant que retornin aquells que s’han donat de baixa als últims temps i intentant captar als nous Enginyers que acabin els seus estudis.
Pel que fa a les prioritats en la gestió dels recursos econòmics, la primera serà destinar recursos a ajudar als col·legiats que es troben amb dificultats laborals. Com a segona prioritat millorar l’oferta de serveis actual.
Un dels temes de debat dels darrers anys ha estat el de l’organització i l’estructura territorial del Colegio Nacional i quin paper havien de jugar les delegacions. Quin és el posicionament de la seva candidatura en aquest punt?
La Demarcació de Catalunya del Col·legi ha de jugar un paper prioritari en la relació i suport al col·legiat. La proximitat és clau per conèixer la realitat del col·lectiu i per tant defensarem també la continuïtat de les delegacions provincials de Catalunya.
La relació amb el Col·legi Nacional no ha estat ni serà fàcil i caldrà seguir en la cerca d’un equilibri entre els serveis rebuts i el seu cost.
Treballarem per defensar el patrimoni generat en els darrers anys i per garantir una major independència econòmica de la Demarcació de Catalunya, buscant una fórmula o vehicle a través del qual es canalitzin els ingressos de patrocinis que ens han de permetre assolir un millor nivell de Serveis.
Com veu la Demarcació d’aquí a quatre anys, si vostè és elegit degà?
Veiem un Col·legi de Camins de Catalunya on participin tots els enginyers de camins i s’hi trobin representats i amb orgull de pertinença.
Un Col·legi obert i participatiu, actiu en l’oferiment dels serveis que el col·lectiu demanda.
Un Col·legi que sigui un referent a la nostra societat en els temes que ens són més propis i que sigui capaç d’adaptar-se als continus canvis del nostre entorn.