Entrevista a Oriol Altisench, candidat a degà

Oriol Altisench, candidat a degà per la candidatura Altisench-Gutiérrez en les pròximes eleccions al Col·legi d’Enginyers de Camins a Catalunya, ens ha respost un qüestionari per explicar com pensen ell i el seu equip i com afrontarien els principals reptes al capdavant del Col·legi.

Per començar, ens agradaria que es presentés amb una frase que el defineixi i amb tres adjectius que consideri que s’ajusten a la seva persona.

“Entusiasma’t i entusiasmaràs”. Un de tants bons consells que ens va regalar l’Albert Vilalta González. Un dels referents més importants com a enginyer de camins i com a persona. Sense passió res és possible. Apassionat, compromès, integrador.

Què l’ha decidit a liderar una candidatura al Col·legi?

Estem en uns moments complicats de la nostra professió. Tenim reptes importants. Sóc dels que creuen que les coses no es solucionen soles i, per això, he decidit fer un pas endavant i presentar-me. Estem en uns moments on la implicació és essencial. De la meva experiència dels darrers quatre anys a la Junta estic fermament convençut de què el Col·legi ha de ser la nostra eina, com a col·lectiu de professionals de l’enginyeria civil, per fer front als reptes que tenim i per vetllar pel nostre futur.

Destaqui tres trets característics de l’equip que l’acompanya en la candidatura.

Il·lusió, innovació i experiència.

El tret més important és la Il.lusió: totes les persones que composen l’equip que m’acompanya tenen aquest denominador comú. Saben que és una oportunitat única per desenvolupar idees i per ser un referent del nostre entorn, des d’un punt de vista voluntari i altruista. En definitiva, per contribuir a la millora de la nostra societat.

Innovació: peça fonamental. Una bona part de l’equip és molt jove i s’ha desenvolupat en l’era digital. Està familiaritzat amb les més modernes tecnologies. Volem donar resposta a les actuals necessitats del Col.legi aplicant aquestes noves eines que tenim a l’abast.

I l’experiència, un valuós patrimoni al servei dels més necessitats. Tenim persones dins l’equip que han participat en la concepció, disseny i construcció de les infraestructures més importants del nostre país. Coneixen molt bé la professió des de tots els seus vessants i coneixen, per tant, el ventall de possibilitats laborals existents. Han viscut, per raó de la seva trajectòria, situacions de cicle expansiu i de contracció del mercat laboral i d’inversió i, el més important, estan disposades a dedicar el seu temps a la millora de l’empleabilitat dels nostres enginyers i enginyeres. La nostra primera prioritat.

També es pot destacar l’àmplia representativitat generacional que enriqueix enormement l’equip; l’alta representativitat sectorial incloent sectors clàssics com l’enginyeria, la construcció i l’administració, i sectors cada cop més habituals com el de l’emprenedoria i la consultoria estratègica; i, sobretot, l’elevat grau de cohesió i motivació que ens empeny cap als nostres objectius.

Quin diagnòstic fa de la situació actual del Col·legi a Catalunya?

El Col·legi pateix els mateixos problemes que pateixen els nostres professionals, empreses i administracions: caiguda d’ingressos, aprimament, desconcert davant el futur, consciència de que res tornarà a ser com abans… però també ganes de fer front als reptes que se’ns presenten i ferm convenciment de que ens en sortirem.

Afortunadament, la situació patrimonial de la demarcació de Catalunya és sanejada, i el que cal fer en els propers anys és invertir en generar un nou model de Col·legi, molt més orientat a la prestació de serveis als col·legiats i en un context totalment diferent del que teníem fa només quatre anys.

Per desenvolupar aquest nou model de Col·legi ens cal major autonomia de gestió. I per avançar en aquesta major autonomia de gestió -els resultats exitosos de la qual afavoririen també tot el Colegio-, sense qüestionar-ne la unitat, proposem la creació d’una Fundació Camins.cat, a la qual se li transferirien una part dels fons acumulats i els ingressos dels nous productes, per tal de desenvolupar un pla d’actuació propi al servei dels col·legiats de Catalunya

Francisco Gutiérrez, candidat a vicedegà i Oriol Altisench, candidat a degà

Ens agradaria que destaqués els que són per a vostè els tres principals reptes que té el Col·legi en els pròxims 4 anys.

El Col·legi s’ha de plantejar, sens dubte, millorar l’empleabilitat dels enginyers i enginyers de camins. La professió de l’Enginyer de Camins ha estat històricament una professió de prestigi, on en acabar l’enginyer tenia accés a bons llocs de treball. El panorama actual ha canviat molt i ens trobem en un moment d’inflació de títols i un gran nombre de col·legiats aturats. En aquesta situació, molts enginyers decideixen marxar a l’estranger o fer màsters en altres escoles per reorientar les seves carreres i trobar altres sortides professionals. Els col·legiats no troben en el Col·legi els serveis que avui dia necessiten per fer front a l’atur, després d’una carrera dura i plena de sacrificis. El Col·legi ha de poder donar resposta a aquestes qüestions.

Internacionalització i homologació del títol a l’estranger. Encara no està resolta l’homologació del títol d’enginyer a nivell de master que existeix actualment a la Unió Europea. Els enginyers pre-Bolonya que busquen treball a l’estranger es troben amb rebuig per part d’empreses, ja que aquestes consideren que aquests enginyers, malgrat haver cursat una carrera que supera amb escreix els 300 crèdits, només poden ostentar oficialment el grau. És una mesura que espera i reclama tota la professió i que demanda una solució d’urgència. La defensa del nostre col·lectiu passa per lluitar i exigir una solució amb rapidesa i eficàcia. En la crisi econòmica en què ens trobem i amb l’èxode d’enginyers i enginyeres que s’està produint, aquesta ha de ser una de les prioritats del Col·legi.

Gestió més orientada als col·legiats: El Col·legi ja no pot pensar en el visat i si vol subsistir, ha d’oferir serveis de valor als col·legiats. Per això ha de conèixer de primera mà quines són les necessitats dels col·legiats, tant dels jubilats, com de les noves generacions d’enginyers i enginyeres. S’ha d’acostar, claríssimament, a la gent jove.

Quines mesures proposa per assolir amb èxit aquests reptes?

Per millorar l’empleabilitat calen nous serveis fins ara inexistents que ajudin als enginyers i enginyeres a recol·locar-se en el mercat laboral i reorientar la seva carrera professional, aprofitant la xarxa de relacions que el Col·legi pot oferir. Crearem l’Àrea d’Innovació i Empleabilitat, obrint el ventall de les possibilitats de treball dels nostres enginyers, en col·laboració amb empreses i creant un espai de relació dels col·legiats que busquen feina amb les empreses molt més dinàmic i proactiu. Millorarem la borsa de treball, amb col·laboracions amb empreses a nivell nacional i internacional, i possibilitat d’internships. Disposarem de cursos de reorientació professional, formació en nous àmbits de futur – energies renovables, smart cities-  així com la possibilitat d’assistir a cursos de coaching personalitzat. Organitzarem jornades de recruiting, com s’ha fet fins ara, en camps com el de la consultoria estratègica. Seguirem impulsant la figura del mentor per l’apadrinament dels més joves. Crearem cursos i un programa de foment a l’emprenedoria, creant un conveni amb Barcelona Activa, oferint servei d’assessorament legal i fiscal i creant una xarxa de business angels.

Aquí haurem de ser molt pragmàtics. Oberts de mires. Aprofitant tot allò que tinguem a l’abast. “S’ha d’aprofitar en cada moment el que és possible”. Un cop més, Albert Vilalta com a referent. Ep, però sense renunciar als somnis!

Pel que fa a la internacionalització i homologació del títol a l’estranger: El Col·legi vetllarà per l’homologació del títol, treballant conjuntament amb la Seu Central i altres col·legis professionals, recolzant iniciatives de col·legiats com #soymastereuropeo, per reclamar amb urgència una solució satisfactòria, justa i legítima. Establirà vincles amb altres col·legis professionals a l’estranger (ICE, ASCE, VDI), per treballar també en la internacionalització de la professió i facilitar la mobilitat dels col·legiats.

Per aconseguir una gestió més orientada als col·legiats farem pública la gestió del Col·legi amb memòries anuals accessibles als col·legiats via la web i evolució dels principals indicadors econòmics i d’activitat, perquè els col·legiats siguin partícips de la gestió del Col·legi (open data i transparència). També potenciarem la e-participació, fent-los partícips del disseny dels serveis oferts, demanant-los la participació en el blog del Col·legi i establint un Baròmetre del Col·legi que elabori una enquesta periòdica dels serveis existents per tal d’adequar aquests a les demandes dels col·legiats.

Voldríem que destaqués, al seu criteri, quin és el servei més innovador de la seva proposta i perquè.

Considero que el més innovador és focalitzar el col·legi als més joves, perquè són ells els que més necessiten formar part d’una entitat que els pugui recolzar, ajudar i ser punt de trobada per conèixer altres companys amb els quals poder col·laborar.

Tots els nostres plans pel que fa a millorar l’empleabilitat i la visibilitat dels enginyers de camins a la societat utilitzant noves eines i forjant noves relacions són la novetat més important. Ambdues estan molt relacionades i estaran lligades a enfortir la capacitat d’emprendre i crear noves àrees de treball i influència en el nostre col·lectiu

Els Corresponsals al Món, els Delegats de Promoció, el Baròmetre del Col·legi, els convenis amb Barcelona Activa, l’aposta per l’Hàbitat Urbà i les Smart Cities, la millora del Mentoring Camins, els convenis amb empreses, l’impuls del monument a Ildefons Cerdà, els Premis de Batxillerat, la marca Camins.cat, la botiga on-line, l’assessoria financera, la reforma de l’àrea de comunicació, la Fundació Camins.cat són només alguns exemples de l’enorme tasca que tenim al davant. Tenim feina.

Per a vostè, quina és la millor iniciativa que s’ha dut a terme al Col·legi en els darrers quatre anys?

La Junta actual ha fet front a una dràstica reducció d’ingressos i ha hagut de fer front a importants ajustos. Ha sabut, però, mantenir un nivell de servei molt correcte i, sens dubte, una de les millors iniciatives ha estat la de posar en marxa cursos de formats i temàtiques diverses en condicions assequibles per als col·legiats d’acord amb la seva situació laboral. També destacaria la posada en marxa del Programa Mentoring Camins i la innovació en nous serveis com el Certificat d’Actuació Professional, model avui copiat a la resta de demarcacions.

En la seva candidatura hi ha persones que han participat en els darrers anys de la Junta de la Demarcació, com és el cas de vostè mateix i Jordi Julià. Aposta per una tasca continuista o per un trencament?

Evolutiva. La nostra prioritat és l’empleabilitat i vindrà marcada per millorar i implementar les solucions tecnològiques, formatives i de relacions institucionals que siguin necessàries per aconseguir-ho. És temps d’aprofitar al màxim el que tenim, el que hem aconseguit i continuar millorant, sempre en positiu, la tasca dels que ens han precedit.

Estic raonablement satisfet de la tasca que hem fet els darrers anys, però el nostre entorn ha canviat tant que una política continuista ens portaria al fracàs. Sense trencar res, moltes coses han de canviar.

Equip de la candidatura Altisench-Gutiérrez

En els darrers anys, el problema més greu que estan patint els enginyers i enginyeres de camins és l’alta taxa d’atur. Què proposa fer o què creu que es pot fer des del Col·legi per millorar aquesta situació?

Tenim clar que el Col·legi ha de tenir un paper molt actiu en la millora de l’empleabilitat. Hem de ser el referent pels nostres col·legiats i col·legiades per cercar feina. Per això, treballem en tres línies d’acció.

Una primera d’emprenedoria: desenvolupar un programa a mida de start ups; establir un viver d’empreses; i una borsa de treball més activa, obrint el camp a altres sectors i incloent ofertes d’empreses i organismes internacionals.

Una altra acció és la internacionalització. Aquí és clau l’homologació dels nostres titulats pre-Bolonya, bàsic si volem ser competitius a l’estranger. Crearem la figura del corresponsal al món, amb l’objectiu de donar suport als col·legiats que vulguin anar a l’estranger. I establirem convenis amb col·legis professionals estrangers.

I una tercera acció és la formació, incloent altres àmbits complementaris a l’enginyeria civil.

Considera que la percepció del prestigi dels professionals de l’enginyeria de camins, per part de la societat catalana, ha caigut en els darrers anys? Si és així, a què ho atribueix? Com proposa treballar per incrementar la reputació professional dels companys i companyes?

És evident que hem passat d’una situació en què la construcció de més infraestructures era un clam social, a una altra en què es qüestionen moltes de les inversions fetes, algunes de les quals a més no s’han pogut ni acabar i per tant no donen fruit. D’altra banda, una professió que gairebé sempre havia proporcionat feina estable i propera pateix ara atur i emigració. És evident que això no afavoreix el prestigi de la professió. Però, crec sincerament que la conseqüència més greu de la crisi no és la possible pèrdua de prestigi, sinó el patiment de tants companys i companyes, joves i grans. El prestigi el recuperarem quan tots els enginyers i enginyeres de camins tornem a tenir una feina estable, professionalment enriquidora i útil per a la societat.  Aquest és el repte que volem afrontar.

En els darrers anys, un dels aspectes claus en la vida del Col·legial ha estat la dràstica caiguda dels ingressos, per una forta dependència dels visats. Quines propostes té per millorar els ingressos del Col·legi? Quines serien les prioritats del seu equip en la gestió dels recursos econòmics?

El que haurem de fer els propers anys és invertir una part dels estalvis acumulats en els anys de bonança per tal canviar el “model de negoci” del col·legi. Crearem nous serveis que alhora que siguin útils als col·legiats proporcionin noves fonts d’ingressos.

La necessitat de nous ingressos obre l’oportunitat de reinventar el col·legi per convertir lo en un proveïdor de serveis  per a les empreses i els professionals, amb un benefici compartit per a tots. En aquest sentit penso en l’important camp a córrer que existeix pel que fa a la formació, en les possibles ajudes i assessorament que podem oferir per a la internacionalització, i en la necessitat de superar el concepte clàssic del visat per un autèntic procediment que permeti construir un expedient curricular al voltant de l’exercici de la professió.

També hem de treure més rendiment de la seu social, i aprofundir en el patrocini de les activitats.

Un dels temes de debat dels darrers anys ha estat el de l’organització i l’estructura territorial del Colegio Nacional i quin paper havien de jugar les delegacions. Quin és el posicionament de la seva candidatura en aquest punt?

Comparant amb altres demarcacions, en els darrers anys Catalunya ha tingut una notable vitalitat, compatibilitzada amb una gestió econòmica prudent. Crec que això ens dóna autoritat moral per a reclamar l’autonomia de gestió que necessitem per a  tirar endavant les idees que hem anat exposant. En aquesta línia la creació de la Fundació Camins.cat seria una eina molt interessant.

Pel que fa a les delegacions provincials, la posició inicial de la Seu Central era la seva supressió per tal de reduir despeses. Així es va reflectir en el primer esborrany dels “Nuevos Estatutos” del Colegio. La nostra posició és que el “café para todos” no és la solució. Les Delegacions Provincials de la nostra demarcació han demostrat la seva solvència i, per tant, nosaltres estem per mantenir-les, adaptant, si cal, les seves activitats i pressupostos.

Com veu la Demarcació d’aquí a quatre anys, si vostè és elegit degà?

El que em preocupa és com estaran els nostres Col·legits d’aquí a quatre anys. El que vull veure és que la taxa d’atur s’hagi reduït dràsticament, veure el títol d’Enginyer de Camins, Canals i Ports homologat a màster, veure que s’hagi fet un salt en la formació contínua i veure una major presència i reconeixement de la nostra professió en la societat. I que tot això ho hagi fet possible el nostre Col·legi.

Per anar endavant, caldrà un Col·legi més modern, que aprofiti les noves tecnologies, més obert, amb major participació dels col·legiats. I, sempre, al servei de la societat.