A Europa, el transport públic és part de l’estat del benestar per tradició. El dret a la sanitat i l’ensenyament universals i la qualitat assolida en aquests dos camps són fites d’una tradició històrica i ideològica de servei públic que ha tingut la democràcia europea des del seu naixement. Puc queixar-me que em facin esperar uns mesos per una intervenció quirúrgica no vital o lamentar que els resultats educatius dels nostres joves estiguin per sota de la mitjana dels països de l’OCDE. Però si sóc honest i equànime, he d’estar satisfet dels hospitals i les escoles del meu país. També del transport públic. Funcionen el metro, els autobusos, el tramvia i, amb alguns dèficits greus, els trens de rodalies i regionals. Cap contribuent que es vulgui ciutadà lamenta finançar un servei públic pel fet de ser deficitari, perquè els nostres hospitals, escoles i transports no rendeixen pel fet que tinguin beneficis sinó perquè curen, eduquen i transporten tots els ciutadans, no només aquells que s’ho poden pagar. I avui, després de cinc anys de retallades pressupostàries, els nostres hospitals, escoles i transports continuen rendint, és a dir, donant bon servei. Ho fan gràcies al diner públic.
Però també és cert que li hem vist les orelles al llop. El deute dels serveis públics té un límit. L’hem de traspassar sempre que sigui necessari, però si ho fem per sistema i com si la cosa no anés amb nosaltres, el llop ens farà la pell. En cinc anys, s’han aturat les inversions, s’han eliminat i reordenat serveis, s’han congelat sous de plantilles i s’han encarit com mai les targetes de viatge. Es busquen nous camins d’ingressos i comença a prendre’s en consideració la liberalització parcial. Sobretot, la crisi ens ha ensenyat que s’ha acabat el fer-ho tot, a tot arreu i sempre amb diners públics. Tenim un bon transport públic que no hem de posar en risc —el model ferroviari britànic ja ens ha demostrat que la privatització integral ha fracassat. El repte és que el transport continuï sent públic, al servei de tothom, sense ser un llast per a tots.
Xavier Miró, periodista de El Punt Avui
