Ildefonso Falcones

Entre nosaltres

El Fòrum Libris rep a Ildefonso Falcones

El 12 de desembre, l’escriptor Ildefonso Falcones va presentar al fòrum libris del Col·legi  la seva última novel·la, La Reina Descalza. Ildefonso Falcones va néixer a Barcelona i és advocat de professió, activitat que continua exercint en l’actualitat. Es va donar a conèixer com a escriptor amb la coneguda novel·la La Catedral del Mar, que es va publicar l’any 2.006 i va constituir un enorme èxit de vendes, publicant-se en quaranta països i obtenint nombrosos premis. Tres anys més tard, en 2.009 va publicar la seva segona novel·la, La mano de Fátima i finalment, aquest any ha publicat La Reina Descalza, ambientada en l’Espanya del segle XVIII. Ildefonso Falcones ha venut més de set milions d’exemplars, consagrant-se com un dels autors espanyols de més èxit.

En un ambient agradable i distès, una dotzena de persones vam tenir l’oportunitat de departir amb l’autor tant sobre la seva darrera novela i la seva  activitat com a escriptor.

Va comentar-nos que en plantejar-se escriure La Reina Descalza pensava fer-ho sobre l’esclavitud a Cuba al segle XVIII, especialment la que es produïa en els anomenats Ingenios Azucareros, instal·lacions en les que es processava la canya de sucre i on es donaven, en la seva opinió, les condicions més dures per als esclaus, que tractaven de mitigar, encara que fos parcialment, amb els seus cants.

L’autor volia que la novel·la girés al voltant de la música dels esclaus i la seva relació amb el flamenc, i va decidir “portar-se” una esclava a l’Espanya d’aquell segle i desenvolupar la novel·la al voltant de la relació d’amistat entre dues dones: l’esclava alliberada Caridad i la gitana Milagros, amb l’avi d’aquesta última, Melchor, representant dels valors més purs del món gitano com a nexe d’unió. La novel·la discorre entre Sevilla i Madrid, aconseguint que el lector es submergeixi en el paisatge, la geografia i els costums de l’època, en una trama en la qual els personatges, partint d’una situació inicial d’una certa estabilitat, per l’atzar o el destí, van prenent camins divergents que es van entrecreuant al llarg de la novel·la, per acabar una altra vegada junts en un final tan emocionant com a dramàtic.

Falcones va explicar que, abans d’escriure una novel·la, té molt clar, a part de l’argument i els personatges principals, el final al que vol arribar i una sèrie de fites intermèdies que marquen el ritme i desenvolupament del text. Els diferents personatges van adquirint major o menor importància en funció del desenvolupament de la història

Malgrat que les seves tres obres transcorren als segles XIV, XVI i XVIII, no planteja les seves obres com a novel·les històriques, sinó més aviat com a novel·les costumistes, atès que no parla dels fets històrics rellevants, dels esdeveniments importants de l’època, sinó que és el marc en el qual es desenvolupa la narració. Per tant són molt importants els hàbits i costums, la forma de viure, menjar i vestir, les relacions entre les diferents classes socials, les ciutats, la forma de viatjar, etc.

Tot això fa que cada novel·la requereixi un gran esforç de documentació, la qual cosa exigeix un perllongat temps de gestació per a cada nou projecte. Ildefonso Falcones va estar amè, intel·ligent i enginyós, contestant a quantes preguntes li vam fer, en una agradable xerrada que es va perllongar al llarg d’una hora. Ens va explicar que continua exercint d’advocat per seguir tenint els peus a terra i no viure al món, de vegades irreal i endogàmic, dels escriptors d’èxit. Cada dia, excepte quan la promoció de les seves novel·les li exigeix viatjar durant dies o setmanes, treballa en el despatx d’advocats del que és soci, per després dedicar una part de la jornada, ja a casa seva, a l’escriptura. El cert és que vam tenir la sensació i la sort d’estar parlant amb algú proper i natural, molt allunyat de l’estereotip d’escriptor d’èxit.

Escriu un comentari

6 + 6 =