Portada del llibre

Formació i coneixement

Passat, present i futur de la xarxa ferroviària de Barcelona

Jordi Julià, membre de la Junta del Col·legi i president de la comissió d’Ordenació del Territori i Urbanisme, ha posat en el llibre “Sagrera i la xarxa ferroviària de Barcelona”, tot el seu ampli coneixement i experiència en l’àmbit ferroviari i de tot l’entramat polític i tècnic que han viscut els diferents mitjans de transport ferroviaris a la zona metropolitana de Barcelona en les darreres dècades. Cal no oblidar que Jordi Julià ha estat director general de Transports de la Generalitat i director tècnic d’Ifercat, i per tant ha estat en una atalaia privilegiada que el permet, d’una forma extremadament amena, visual i clarivident, explicar-nos el perquè d’una realitat que avui ens costa d’entendre: les mancances i el maltractament que tan sovint ha patit el sistema ferroviari de transport al nostre país.

El llibre “Sagrera i la xarxa ferroviària de Barcelona” aporta una visió històrica de l’adaptació de les infraestructures de transport ferroviari a les necessitats urbanístiques, econòmiques i socials de la ciutat de Barcelona al llarg dels últims dos segles.

L’autor explica de primera mà el procés de concepció i, a vegades, desenvolupament d’altres projectes en els quals ha participat al llarg de la seva trajectòria professional, com la implantació del tramvia a Barcelona, els debats sobre la xarxa d’alta velocitat i la planificació de l’extensió de la xarxa de metro, entre d’altres. El llibre, escrit d’una manera didàctica i amena, està molt ben documentat i aporta gran quantitat d’informació gràfica.

Julià, en aquest llibre reivindica el paper clau que ha de tenir el desenvolupament de l’Estació de Sagrera per a equilibrar tota la xarxa ferroviària que passa per l’àrea metropolitana. El complex la Sagrera-Sant Andreu és una infraestructura imprescindible per absorbir i distribuir eficaçment el trànsit ferroviari de la ciutat de Barcelona i del territori català en general. Així ho reivindica l’enginyer de Camins i exdirector general de Transports de la Generalitat de Catalunya, Jordi Julià, en el seu nou llibre “Sagrera i la xarxa ferroviària de Barcelona”.

Julià, un dels experts en ferrocarril més destacats del nostre país, aposta decididament per aquesta infraestructura, concebuda al seu torn com un complex ferroviari i node de transport, que dóna resposta a les necessitats actuals i als principals reptes de futur de la Barcelona del segle XXI.

Segons l’autor, amb la seva disposició lineal (1,2 km de llarg per 150 m d’ample) a dos nivells-un d’ample ibèric per a Rodalies i un altre d’ample internacional per a les línies d’alta velocitat, amb un total de vuit vies i quatre andanes en cada nivell-, l’estació suposarà implantar un sistema ferroviari passant que aporti fluïdesa i eficiència al trànsit per la ciutat, no únicament d’alta velocitat sinó també de Rodalies.

D’aquesta manera, Barcelona serà un exemple de primera categoria mundial i comptarà amb dues parades-La Sagrera i Sants-que funcionen com intercanviadors de connexions amb la xarxa de transport metropolità. Pel que fa a Rodalies, Julià subratlla que la construcció de la Sagrera suposa la culminació del pla d’enllaços ferroviaris dels anys 60 i, per tant, és una peça clau per a la millora de la xarxa d’ample ibèric per on circulen els trens de rodalies i regionals.

Més enllà d’aquesta operació ferroviària d’envergadura, l’autor considera el nou complex una de les peces clau per a la regeneració urbanística de la ciutat dels darrers anys, juntament amb la creació del Fòrum, el desenvolupament del 22 @, l’obertura de la Diagonal al mar i la reconversió de la plaça de les Glòries. En aquest sentit, destaca que l’estació i el parc lineal ajudaran decisivament a resoldre un tall de 3,7 Km de longitud, des del carrer Espronceda, al Clot, fins al nus de la Trinitat, que separa els districtes de Sant Andreu i Sant Martí.

De fet, opina que la nova Sagrera com a estació de ferrocarril i nus de comunicacions revitalitzarà l’activitat econòmica i social en superfície, gràcies als nous edificis d’habitatges, oficines i establiments comercials i al parc urbà planejats. Així, el nou complex ferroviari i l’operació urbanística associada, amb una inversió total superior als 2.000 milions d’euros, suposaran la creació d’una nova centralitat urbana al voltant del barri de la Sagrera i l’extensió de Barcelona cap al nord-est.

Així mateix, Julià destaca l’acord i la implicació de les administracions de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i el paper d’impulsor i ideòleg de l’Ajuntament de Barcelona per al desenvolupament d’aquest projecte, que queda garantit després que al juliol de 2013 s’acordés revisar .

Altres reptes en matèria d’infraestructures

De cara al futur, Julià és manifesta partidari d’una planificació territorial i infraestructural a llarg termini i ambiciosa que es basi en la revisió del que s’ha fet fins ara i repensar el que cal fer en el nou escenari actual perquè les infraestructures responguin al model de ciutat compacta, densa i multifuncional que es vol per a Barcelona.

Fa especial èmfasi en la millora de les connexions ferroviàries dins de la ciutat i amb el territori, com els accessos al Port i l’aeroport del Prat i el tramvia per la Diagonal. Destaca també la necessitat de finalitzar i pagar la línia 9 del metro, la concepció de la qual és per a l’autor un bon exemple tècnic però mancat d’una planificació econòmica realista.

A més del pas per la Sagrera de l’L9, Julià postula també el pas a llarg termini de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat, que defensa convertir en un sistema passant similar al de l’alta velocitat a Barcelona donant continuïtat a la xarxa del Vallès des de Plaça Catalunya cap a Plaça de les Glòries i la Sagrera.

Altres assignatures pendents per a les quals en aquests moments no es poden fer previsions temporals són la millora de la xarxa de Rodalies a partir de la reestructuració dels accessos sud a Sants per reorganitzar les línies de ferrocarril amb un model “costa-costa” i ” interior-interior “i la creació de la Línia Orbital (de Vilanova a Mataró). En qualsevol cas, Julià reclama com a prioritari l’accés de Rodalies i l’L9 a l’aeroport.

En l’àmbit territorial, demana la connexió dels aeroports catalans mitjançant la línia d’alta velocitat i critica la política de duplicar la xarxa viària, que considera del tot insostenible. En aquest sentit, aposta per aplicar els mateixos criteris de tarifació a totes les vies per solucionar el seu finançament i la manca d’equitat territorial.

El llibre “Sagrera i la xarxa ferroviària de Barcelona” és una eina imprescindible per a qualsevol professional interessat en aquest sistema de transport i com s’ha implantat al nostre territori, i la forma en què l’ha escrit Jordi Julià el fa accessible al públic en general.

JULIÀ SORT, Jordi. “Sagrera i la xarxa ferroviària de Barcelona”.
Barcelona, 2013. Edita: Viena Edicions, Barcelona Sagrera Alta Velocitat i Ajuntament de Barcelona. 150 pàgs.

Escriu un comentari

1 + 4 =