Accessibilitat, qualitat i gratuïtat són els principals trets que ofereixen els MOOCs

Opinió

Formació gratuïta i de qualitat? El fenomen dels MOOC

Fer un curs d’introducció al tractament d’aigües per la Universitat de Delft, o fer un curs de dinàmica dels sistemes mecànics del prestigiós MIT, totalment gratuïts i sense moure’s de casa. Aquests són dos exemples de recursos de formació i coneixement que avui podem trobar a la xarxa amb els anomenats MOOCs, acrònim de Massive Open Online Courses.

L’e-learning no és cap novetat, ja és tot un clàssic des dels orígens de l’era digital atès que va ser una de les primeres utilitats pràctiques lligades a la popularització de la xarxa.

Però els MOOCs han anat més enllà, fins al punt de posar en perill els negocis d’e-learning més convencionals. Les MOOCs són plataformes a les quals s’han adherit algunes de les més prestigioses universitats i centres d’aprenentatge del món. Aquests centres competeixen entre ells afegint valor a la seva oferta, sent l’alumne el gran beneficiat. Per ser considerat MOOC cal que el curs es pugui desenvolupar totalment on-line.

Un altre tret característic és la gratuïtat. Això implica que hi ha unes recomanacions prèvies de nivell d’idioma i de coneixements bàsics per un millor aprofitament del curs, però els materials essencials del curs han de ser totalment accessibles i gratuïts. Això no treu que impliqui una exigència i dedicació per part de l’alumne.

coursera_certificate

L’altre tret rellevant és el seu caràcter universal. Cap d’aquests cursos té limitació en el nombre de matriculats. El límit és únicament l’interès real en les matèries i els continguts del curs.

Òbviament no estem, fins ara, davant de cursos especialització que ens permetin aprofundir molt en matèries molt específiques, però cal dir que tan sols fa tres anys ningú podia imaginar la força que té aquest tipus de formació. No cal descartar res respecte a l’evolució dels MOOCs en un futur molt immediat, fins i tot ja hi ha intents per part d’algunes universitats de mirar de crear titulacions més complexes, que vagin més enllà del certificat, resultants de superar diversos cursos MOOC. Cal seguir ben de prop aquest fenomen.

Aquesta formació ens ofereix l’oportunitat d’introduir-nos en matèries col·laterals i complementàries als nostres coneixements o interessos professionals, afegint valor i coneixement al nostre perfil curricular, i fer-ho amb qualitat. D’altra banda, un avantatge addicional és que bona part dels cursos oferts a través d’aquestes plataformes són en anglès. Els MOOC poden resultar una via molt interessant, i gratuïta, per consolidar coneixement tècnic que reforci les nostres habilitats en aquest idioma imprescindible.

Breument us fem menció dels MOOCs més importants que podeu trobar a la xarxa.

En primer lloc us parlarem d’Edx, fundada al 2012 per la Universitat de Harvard i el MIT. Està presidida pel prestigiós Anant Agarwal, un dels “popes” de les MOOC. Participen d’aquesta plataforma, a més de les fundadores, universitats tan prestigioses com Berkeley, Toronto, Texas, Delft, la politècnica de Lausana o Georgetown.

Coursera és l’altre gran MOOC de referència mundial. Fundada l’any 2011, aquesta plataforma ha explorat a més vies per a facilitar la interacció entre estudiants, afavorint tant les trobades físiques com les virtuals i millorant l’experiència “campus” dels alumnes. Les principals universitats que participen de Coursera són Columbia, Duke, Chicago, Johns Hopkins, el Instituto de Empresa o la Universitat Autònoma de Barcelona.

Miriadax és la plataforma MOOC en parla hispana i portuguesa de referència. Té per objectiu agrupar l’oferta de les universitats espanyoles i llatinoamericanes. Funciona des de gener de 2013 i ja compta amb una oferta de cursos ja notòria. Els seus grans promotors són el Banc de Santander, a través d’Universia, i Telefònica, com a soci tecnològic.

Escriu un comentari